jueves, 23 de marzo de 2023

On ets estimada sol·lera ??

 

 Primavera, els atmetlers dels camps aprop de casa meva, ja estan verds, sa terra amb herbes crescudes, flors, i petits matorrals.... i sense fallar a sa seva cita anual, sa sent cantat en es cucurucull dels atmetlers i garrovers, un aucell terrós, més gros que un gorrió, que jo vaig coneixer de ben petit amb el nom que li donava sa gent gran d'aquell temps: "passarell reial"

El cant, con deia en Joan Mayol en el seu icònic llibre "els aucells de les Balears",( d'aquella primera edició que tant i tant vaig llegir), "és com sacsejar un saquet de claus".

Els escoltava, i assegut demunt una pedra d'unes margades properes, vigilava a veure si veia sa famella, que molt més discreta, amagava els seus nius dins ses herbes i matolls que estavan al voltant de ses soques i troncs dels ametlers. M'agradava veure com venien amb es bec ben ple d'insectes, i després d'unes prudents parades aprop d'allà a on tenia es niu, baixava per paixir ses seves cries.

Han passat molts d'anys des de llavors.... ja no hi ha ametlers, just algún garrover que ha aguantat el pas del temps. El camp està abandonat, (afortunadament, però, sense que hagin fumigat amb herbicides, per lo que hi ha vegetació i certa diversitat de fauna), i sa gent que passa va en motos, bicis, cans..., pels camins que es seu pas diari ha creat. Gent que no veu més enllà que sa petita amplada des camí de terra per on passa.

El camp està abandonat, brut, descuidat, i sense sol·leres (Emberiza calandra). Aquests derrers estius que he tornat a passejar per aquets camps que ompliren sa meva infantessa d'experiències, descobriments, somnis, i il·lusions, ja no sa sent es cant de sa sol·lera, ni de gairebé cap altre aucell.... però no just he deixat de veure'ls per aquí, tampoc les he trobades per altres llocs de s'illa.... On ets, estimada sol·lera??? (morta per els herbicides)


les fotografies estan fetes per ses províncies de Palència i Zamora.... esper que vos agradin:


*(todas las fotos pertenecen al titular de este blog,  P. Arbona. Está prohibido el uso de cualquiera de las imágenes que se muestran en el blog. Para contactar conmigo, pueden escribir en el apartado de comentarios habilitado en cada entrada del blog)











































Trencapinyó balear (Loxia curvirostra balearica)....

 

El trencapinyó és un dels aucells que desde ben petit més m'han agradat. Són especialistes en menjar els  pinyons de les pinyes dels pins, que trauen amb el seu peculiar bec entrecreuat.

Solen anar en petits grups familiars, volant emitint el "txick-txick" que els caracteritza. Els mascles són de un color vermellós apagat, les femelles verdoses, i el joves grissos amb el pit ratllat de grissos més foscos.

Si tenen menjar abundant i aigua, poden criar tot l'any (de fet, les fotos en que podeu veure el mascle vermell "passetjant" els seus joves fills, estan fetes un 31 de desembre)

En els boscos de pinar de Mallorca, era un aucell molt abundant, i fàcil de veure en grans quantitats durant l'estiu quan s'apropaven als escasos punts d'aigua, (con més amagats millor), per anar a apagar la seva sed. Ara ja no és tan fàcil, cada cop ni ha menys.

Els últims anys, la comunitat científica està confirmant la varietat que cria a Mallorca i altres illes de l'archipièleg, com una nova subespècie, i que probablement serà reconeguda com a nova espècie (Loxia curvirostra balearica).... "Todo apunta a que en poco tiempo es probable la aceptación de dos nuevas especies: el piquituerto del Atlas (Loxia polyogina) y el piquituerto balear (Loxia balearica)"


Parchman, T.L., Edelaar, P., Uckele, K., Mezquida, E.T., Alonso, D., Jahner, J.P., Summers, R.W. y Benkman, C.W. 2018. Resource stability and geographic isolation associated with genome divergence in western Palearctic crossbills. Journal of Evolutionary Biology 

doi: 10.1111/jeb.13367


[HBW Alive] Clement, P. y Christie, D.A. 2018. Red Crossbill (Loxia curvirostra). En: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. y de Juana, E. (eds.). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona. 

(https://www.hbw.com/node/61408 - consulta 15/10/2018).


Esper que aquestes fotografies de trencapinyó de Mallorca us agradin:


*(todas las fotos pertenecen al titular de este blog,  P. Arbona. Está prohibido el uso de cualquiera de las imágenes que se muestran en el blog. Para contactar conmigo, pueden escribir en el apartado de comentarios habilitado en cada entrada del blog)